BATXILLERAT
Preparar la selectivitat confinats a casa
Estudiants
A l’Arnau Parayre, al Marc Montalvo i al Marc Ventosa els uneix una cosa: ser la primera generació de la història que fa el segon de batxillerat i la selectivitat en plena pandèmia del coronavirus. Els tres són de llocs diferents de Catalunya, però s’han vist afectats de la mateixa manera per una situació d’anormalitat que els ha portat a estudiar tot el tercer trimestre confinats a casa, com la resta dels seus companys i companyes. De fet, la incertesa de com serà el seu futur més pròxim és la seva principal preocupació mútua.
La igualtat d’oportunitats i condicions que sempre es reivindica en aquesta etapa educativa per part dels departaments d’educació costarà molt d’aconseguir, ja que la bretxa digital entre la població és evident i cada cop més gran. Segons un informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia, prop de 150.000 llars catalanes el 2019 encara no disposaven d’accés a internet. Aquestes dades encara podrien ser més elevades per la crisi actual.
Per sort, cap dels adolescents esmentats ha tingut problemes per fer les classes telemàticament, ja que tots tenen un ordinador i accés a Internet. Tot i això, coneixen amics i amigues que no han pogut seguir el curs amb normalitat. Arnau Parayre té divuit anys i estudia 2n de batxillerat a l’INS de Castellar del Vallès (Barcelona). Marc Montalvo també ha fet 18 anys i és alumne de 2n de Batxillerat, però de l’INS Joan Guinjoan de Riudoms (Tarragona). Quant a Marc Ventosa, és estudiant del mateix curs a l’Escola Súnion de Barcelona i encara és menor d’edat (17 anys). Des d’Educació Confinada hem pogut saber el seu punt de vista, a vegades oblidat i menystingut, d’aquests tres adolescents de la seva situació actual.
D’entrada, els tres entrevistats coincideixen que malgrat la dificultat del confinament a casa, es troben bé i, a més, s’ho han pres amb filosofia. De fet, Marc Ventosa considera que està fent coses que durant el curs no tenia temps de fer i que l’ha ajudat el fet de no tenir la necessitat de sortir de casa.
Malgrat el caos de les primeres setmanes, Cristina Montalvo està satisfeta de com ha gestionat l’Institut Alcover la situació. Aquest fet ha sigut gràcies a la cooperació entre el professorat i també direcció. “Estem en contacte de forma contínua a través de Whatsapp o de correu electrònic” explica la Cristina, encara que també es reuneixen a través de vídeo trucades esporàdiques. Això sí, l’equip directiu es reuneix molt més sovint, perquè “són els que prenen les decisions importants”.
Pel que fa a la quantitat de feina que estan fent en aquest trimestre hi ha varietat d’opinions. “Des del meu punt de vista, crec que és normal que ens posin feina, perquè hem d’acabar el temari” explica Parayre, tot i que també admet una càrrega de treball sovint excessiva. Així mateix, Marc Ventosa considera que la feina que li posen és “diferent, no en tinc ni més ni menys que abans del confinament”. Ell afirma que han de fer fitxes més llargues i treballs, i no tants exàmens com abans. En canvi, Marc Montalvo denuncia que “els alumnes ens hem queixat de la situació”, perquè sota el seu parer hi ha professors que “s’estan passant i ens estan exigint molt, fins i tot, més que abans del confinament” i d’altres que no estan fent res.
D’altra banda, l’estudiant de l’INS Joan Guinjoan de Riudoms opina que l’excés de feina prové de les assignatures de llengües, i en canvi, a filosofia, per exemple, no han fet cap classe virtual i només han estudiat 3 dels 5 autors que surten a la selectivitat. En contra, Arnau Parayre considera que filosofia, juntament amb matemàtiques són les assignatures que l’han exigit més, d’igual manera que Marc Ventosa. Tanmateix, no creu que hi hagi assignatures on no tingui feina.
Pel que fa a la forma de fer les classes en línia, no varia gaire en els tres instituts. Les plataformes més utilitzades per fer videotrucades són Jitsi i Zoom, i també s’envien vídeos explicatius per correu electrònic o pel campus virtual o Classroom. De fet, les opcions per donar el temari tampoc han sigut molt àmplies.
Un altre punt és com s’està avaluant aquest tercer trimestre de 2n de batxillerat. En tots els centres de Catalunya, els dos primers trimestres faran mitjana i donaran la nota, i la tercera avaluació servirà per pujar, en alguns casos, aquesta nota. A l’INS Castellar, han posat exàmens i activitats virtuals, així com a l’Escola Súnion i a l’INS Joan Guinjoan de Riudoms. Tot i així, Montalvo reconeix que “la majoria de gent copia, perquè té els apunts al costat”, i a més, només una professora ha intentat evitar-ho fent que els alumnes es connectessin a la webcam de l’ordinador.
D’altra banda, tant Arnau Parayre com Marc Montalvo, estan convençuts que no estan aprenent de la mateixa manera com ho farien a les classes presencials. De fet, coincideixen en el fet que cap dels dos estudia tant com abans del confinament, perquè se’n refien de fer els exàmens amb els apunts al costat. Al contrari, Ventosa creu que sí que està aprenent, però “una mica a la força, ja que la selectivitat està molt a prop”.
Seguidament, un altre aspecte important és la conciliació entre la vida familiar i social amb els estudis. Parayre afirma que no ha tingut problema per compaginar les dues coses, tot i que la seva vida social s’ha reduït molt pel fet d’estar només a casa, cosa que passa també en els altres dos entrevistats. Per altra banda, Ventosa considera que “si pogués tenir vida social sí que tindria temps per tenir-la”, i Montalvo pensa que “hi ha temps de tot”.
Dit això, hi ha ambigüitats entre les opinions dels entrevistats quan fan una valoració del mètode d’estudiar des de casa. L’alumne de Riudoms és molt sincer i a la vegada crític: “Crec que mai hagués dit que trobaria a faltar tant les classes presencials”. En la mateixa línia està l’estudiant de Castellar del Vallès, ja que exposa que en la situació actual és “molt difícil treballar des de casa”. Així mateix, creu que amb altres circumstàncies el mètode de treballar des de casa potser hauria funcionat millor. En canvi, l’alumne de Barcelona és molt favorable a aquest mètode. “A mi m’agrada fer el meu propi horari des de casa i organitzar-me com jo vull, i el mètode de treballar a casa m’ho permet” explica Ventosa.
Amb tot, els tres alumnes de segon de batxillerat troben a faltar les classes presencials. A més, coincideixen que el que troben a faltar més és el fet de poder preguntar un dubte al professor, cosa que es complica molt a les classes en línia.
Cap dels tres, a més a més, pot realitzar els extraescolars que estava acostumat. Parayre, Montalvo i Ventosa feien futbol, futbol sala i tenis taula, respectivament, abans del confinament. Això sí, el club de Montalvo ha organitzat algun entrenament virtual, encara que el problema és, segons ell mateix, “que hi ha gent de l’equip que viu en un pis, i alguns no tenen pilota”.
Pel que fa a la situació acadèmica, Arnau Parayre considera que no ha patit pel seu correcte seguiment del curs, ni tampoc s’ha vist sobrepassat per la situació. Marc Ventosa i també Marc Montalvo consideren que tenen la situació controlada, però la selectivitat els hi provoca certa incertesa i una mica de respecte. De fet, un cop surt el tema de la preparació de la selectivitat, els rostres dels tres entrevistats canvien una mica i es nota el nerviosisme que genera el tema. Ventosa somriu, i afirma que tenen dos mesos per preparar-la i que el seu Institut té una preparació per la selectivitat molt ben pautada. Tot i així, li genera molta angoixa “no saber fins on has d’estudiar el temari i quin model d’examen hi haurà exactament”. Segons el Departament d’Educació, l’examen serà de múltiple elecció, és a dir, es donarà l’opció a l’alumne d’escollir el contingut.
Respecte a aquest nou model d’examen, Parayre admet que el veu “millor i més just per a tothom, perquè no s’ha pogut fer una tercera avaluació amb una situació normal”. Montalvo manté la mateixa argumentació: “és un examen adaptat a la difícil situació actual".
Altrament, tant Marc Ventosa com Arnau Parayre estan segurs que les notes de la selectivitat pujaran respecte a l’any passat, i que per tant, els exàmens seran més senzills. “El model d’examen beneficiarà als alumnes” remarca Parayre. En canvi, Marc Montalvo considera just el contrari: les notes baixaran, i molt. L’alumne de Riudoms afirma que “sobretot psicològicament els estudiants no estaran preparats i jo m’incloc en aquest grup”. “Tenir 2 mesos de preparació és allargar la nostra agonia” finalitza Montalvo.
Un cop deixin la selectivitat endarrera, dos dels tres entrevistats tenen força clar què estudiar a partir del curs vinent. Montalvo té previst estudiar Economia a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i Ventosa s’ha de decidir entre disseny gràfic i arquitectura. Parayre, en l’altre cas, encara no sap per on tirar. Això sí, els tres estudiants han hagut d’informar-se de les carreres a través de les portes obertes virtuals o bé a través del canal de la Generalitat unportal.cat. Per exemple, Parayre admet que tenia previst anar al Saló de l’Ensenyament per aclarir les seves idees, però no ha tingut l’oportunitat.
D’altra banda, els tres estudiants consideren que els divuit anys són molt importants i lamenten que els hagin hagut de viure en aquestes condicions. De fet, Montalvo va fer anys, el dia 9 d’abril confinat a casa i recalca que “va ser molt estrany”. Per la seva banda, Ventosa es mostra content de no haver fet els anys encara, ja que els fa a l’agost, però es queixa de no poder celebrar l’aniversari dels seus amics “com cal”. Parayre també creu que el confinament l’impedeix celebrar l’aniversari amb els seus amics. Tot i així, han ideat una fórmula per felicitar-se mútuament: gravar vídeos amb felicitacions.
Per acabar, tant Montalvo, Ventosa com Parayre tenen previst celebrar el fi de la selectivitat, però la qüestió serà com. Si no poden anar a una discoteca, ho celebraran a casa d’algun amic si el desconfinament ho permet. Tampoc ho podran celebrar marxant de viatge. Ventosa, així com Montalvo han vist cancel·lats els seus respectius viatges a Menorca, i a Parayre encara no li han tornat els diners de l’apartament que havien llogat a Mallorca.
Un cop acaba l’entrevista, els tres entrevistats diuen la mateixa frase: “Esperem que vagi bé la selectivitat”. Aquesta és, sens dubte, la principal preocupació dels alumnes de segon de batxillerat. És evident que la situació de confinament pel coronavirus ha deixat una sensació d’incertesa molt gran entre tots els estudiants. El gran repte: tirar la selectivitat endavant, tot i haver fet tot el tercer trimestre confinats a casa. Se’n sortiran?
Eulàlia Ivern, professora de 2n de batxillerat: "Ens n’hem sortit sense l’ajuda del Departament d’Educació”
Professors
Des del professorat de l’últim curs de batxillerat hi ha molta preocupació perquè els seus alumnes puguin treure bona nota a la selectivitat, malgrat el confinament que ha durat tot el tercer trimestre i que ha afectat a tots els estudiants. A Educació Confinada, entrevistem a una professora dins de l’àmbit educatiu que ens dóna informació del que ha fet el seu centre davant aquesta situació i també de quines han sigut les directrius, molt endarrerides i dubtoses, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Eulàlia Ivern és professora de l’assignatura Economia de l’Empresa de 1r i 2n de batxillerat a l’INS Joan Guinjoan de Riudoms (Tarragona) des de fa 23 anys. Tot i la seva dilatada experiència, mai s’havia enfrontat en una situació tan complicada en l’àmbit educatiu com l’actual. Ella ni ningú del professorat.
​Malgrat tot, l’Eulàlia fa una valoració molt positiva de la seva adaptació dels continguts al confinament. “He tingut sort que vaig avançar molt el temari amb els alumnes de 2n de batxillerat abans del confinament” afirma la professora entrevistada. Tot i així, admet que li ha sigut més fàcil organitzar-se, perquè a classe té menys alumnes dels habituals en ser professora d’una assignatura optativa com Economia de l’Empresa. “Vaig veure que la cosa aniria per llarg i vaig decidir enviar-los activitats i fer classes online” reconeix l’Eulàlia. També el fet de fer classe a batxillerat ha sigut un descans per ella, ja que tots els alumnes tenen una gran maduresa tecnològica.
Tot i així, Eulàlia Ivern reconeix obertament que els alumnes no assoliran tots els continguts com si haguessin fet classe normal, però per ella això no és un fracàs, “ni de bon tros”. De fet, l’Eulàlia Ivern considera que els alumnes “estan assolint altres competències, com ara saber-se organitzar i ser puntuals a les classes teòriques”. A més, posa un exemple: “els alumnes m’envien molts missatges, sembla gairebé una consultoria. Fins i tot, em pregunten els més tímids, cosa que abans no passava”. En resum, la professora de l’INS Joan Guinjoan de Riudoms considera que els continguts no són l’única font d’aprenentatge.
Pel que fa a la bretxa digital entre alumnes, Eulàlia Ivern es mostra taxativa: “l’Institut ho ha gestionat molt bé amb l’ajuda de l'Ajuntament i les organitzacions de benestar social”. Tot i així, remarca que aquest fet no era la seva principal preocupació, sinó que el seu objectiu era que la feina pogués arribar a tots els alumnes, de la forma que fos possible. És per això, que va començar a fer classes virtuals i a manar activitats, fins i tot abans de qualsevol directriu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. De fet, aquest departament va tardar més de dues setmanes en dictar solucions pels Instituts, segons la professora de batxillerat. L’Eulàlia se sincera: “Nosaltres des del professorat ens hem sentit molt sols i sense cap ajuda d’Educació, però ens n’hem sortit”. De fet, ella remarca que, des del seu punt de vista, l’administració pública no va dir la veritat a les famílies per no crear un clima de tensió entre la ciutadania. “M’he hagut de reinventar bastant, malgrat la solitud que he sentit” explica Eulàlia Ivern, convençuda de la mala gestió d’aquest organisme educatiu.
La professora de l’INS Joan Guinjoan de Riudoms també reivindica que aquesta bretxa digital també afecta els professors, i no només als alumnes. “Jo per exemple he hagut de demanar un ordinador, perquè el meu era molt vell” especifica l’Eulàlia. Segons la professora, els dirigents educatius no s’han preocupat per això. De fet, comparació la situació: “És com si un metge s’ha d’emportar la bata de casa i un periodista el micròfon”.
D’altra banda, Eulàlia Ivern fa autocrítica i afirma que els professors en comptes d’enviar deures cada dia als alumnes, haurien pogut organitzar activitats més innovadores de “qualsevol àmbit” per fomentar l’aprenentatge. “També podríem fer participar els pares i mares, que potser saben moltes coses que poden enriquir als alumnes”, afegeix ella. Així mateix, segons la professora el model educatiu està caducat i molts alumnes s’avorreixen a les classes, i encara més, si aquestes són virtuals. Ella afirma que hi ha “nanos que no volen fer la feina, i de fet, els entenc, ja que tinc adolescents a casa i els hi passa el mateix”.
Pel que fa a com serà l’avaluació del tercer trimestre pels alumnes de Batxillerat, Eulàlia Ivern explica que les avaluacions del 1r i 2n trimestre establiran la nota final del curs. Quant a les notes del 3r trimestre ajudaran a “arreglar una mica la mitjana final de cada assignatura”. A aquest nou sistema, l’Eulàlia hi veu deficiències. “Tinc alumnes que tenien un notable de mitjana, però no han fet res aquest tercer trimestre. Tot i així, encara que no han treballat seguiran traient un notable”, conclou amoïnada Ivern.
Seguidament, Eulàlia Ivern manifesta que tot i fer classes presencials “esgota físicament”, l’educació ha de ser “sí o sí presencial”. Ella remarca que davant d’una càmera no es pot saber l’estat anímic dels seus alumnes i ho considera molt preocupant. De fet, l’Eulàlia especifica que la feina del professor és “molt difícil fer-la bé des de casa, ja que no pots arribar a l’alumne com t’agradaria”. La professora de l’INS Joan Guinjoan de Riudoms explica que malgrat dedicar-hi moltes hores, no arriba mai a fer la feina que fa a l’escola. Enyora l’Institut, els alumnes i també a alguns companys de feina.
Passant a un altre punt, l’Eulàlia admet que ser professora és estar les “24 hores i 365 dies l’any treballant”. Dit això, ella exposa un cas d’un estudiant que li va enviar un correu a les 22 hores d’un diumenge. En una situació normal, confessa que no li hauria contestat el correu, però en la situació actual tan difícil va optar per contestar-li.
En definitiva, l’Eulàlia considera que li costa compaginar la vida familiar amb la vida laboral i que aquests últims dos mesos té poc temps per estar amb els seus fills. “Tinc la sensació que no paro, perquè enllaço la meva feina amb ajudar a la meva filla amb els deures, així com fer el dinar o posar la rentadora”, explica. Malgrat tot, ella afirma que intenta cada dia fer esport i desconnectar de la feina, encara que reconeix que hi ha dies que porta molt estrès a sobre. Tot i les dificultats, la professora d’Economia de l’Empresa recalca que ha tingut “la sort de tenir un grup fantàstic de 2n de batxillerat, d’aquests grups que de tant en tant surten”. Això sí, també considera que està veient els seus alumnes cada cop més “apagats” per culpa de l’allargament de la selectivitat.
​
Així mateix, la direcció de l’Institut Joan Guinjoan de Riudoms s’ha reunit cada setmana amb el Departament d’Educació i després enviaven la informació al professorat. “Hem estat ben informats sempre, s’ha transmès fidelment la informació” detalla Eulàlia Ivern. De fet, el professorat també es reuneix a escala general. La mestra explica que l’últim dia van tenir una reunió per analitzar la situació de 4t d’ESO. Així mateix, l’Eulàlia justifica la trobada, perquè creu que “s’ha de prioritzar 6è, 4t d’ESO i 2n de BTL, que són les que acaben cicle i han de triar nou camí”. A més a més, a cada Institut també es fan reunions internes entre professors: “amb els companys d’economia tenim un grup de Whatsapp i anem parlant”, especifica.
D’altra banda, Eulàlia Ivern reconeix que ha patit pels seus alumnes de 2n de Batxillerat, encara que intenta no transmetre aquest sentiment als alumnes per no preocupar-los. Això sí, l’Eulàlia considera que ha pres decisions i ha actuat de pressa, i també, ha tingut la sort de tenir pocs alumnes i “molt bons” que han reaccionat bé a la situació. “Les meves cartes eren bones, i és més fàcil guanyar” expressa la professora. També considera que ha tingut “un contacte molt directe amb ells” i els ha pogut “atendre sempre i bé”. Això ha fet que els alumnes estiguessin més tranquils, segons Ivern. Així mateix, Eulàlia Ivern considera que va prendre una decisió diferencial per guanyar-se el respecte dels alumnes: “els hi vaig dir que donaria mig punt més a qui m’ensenyés tots els fulls preparats per copiar a l’examen”. A diferència de la resta del professorat, l’Eulàlia ha cregut apropiat que els alumnes tinguessin una ajuda per a fer els controls virtuals. Segons ella, apuntar-se tot el temari en un full ja és estudiar: “no cal memoritzar” explica. “El meu objectiu no és vigilar-los, sinó resoldre dubtes com en una classe normal” remarca en la mateixa línia. Aquestes “tàctiques” serveixen per fer més amè un curs que “s’està fent massa llarg, segons la professora.
El nou model d’examen de selectivitat també afecta a l’examen d’Economia de l’Empresa. Fins ara, l’examen d’aquesta assignatura eren 6 preguntes i se’n podien escollir 5, però amb la nova normativa ara els alumnes en podran escollir 4. Per tant, les preguntes valen més punts. Davant això, Eulàlia Ivern té la sensació que hi haurà alumnes que els hi beneficiarà i a altres que no, però ella confia que els alumnes escolliran bé les preguntes, malgrat els nervis que tindran. A més, la professora considera que els seus alumnes “estan entrenats”, encara que prefereix deixar l’estratègia de l’examen per més endavant. Això sí, l’Eulàlia és clara: “Si podem anar als Instituts al juny, podrem acompanyar-los més”. És conscient que preparar la selectivitat presencialment pot ajudar molt als estudiants.
Pel que fa a les notes de la selectivitat, Eulàlia Ivern manifesta que a la seva matèria “seran més altes que altres anys”, encara que creu que “no hi haurà grans diferències”.
Malgrat tot, reivindica que encara li preocupa més la situació dels estudiants de 1r de Batxillerat: “són els grans desapareguts”. Ella afirma que com a professora té una “gran responsabilitat per organitzar-los per l’any que ve”. Tot i així, el fet que no se sàpiga exactament com serà el curs vinent, afecta molt a la preparació. “Hem de ser valents i anticipar-nos a escenaris dolents”, reivindica l’Eulàlia.
Quant a l’afectació de la pandèmia del coronavirus al sistema educatiu, Eulàlia Ivern creu que “per desgràcia” no canviarà gaire cosa, és a dir, el sistema educatiu no ha aprofitat el moment per provar dinàmiques noves. “No hi ha idees, som molt conservadors, i fem les coses com sempre les hem fet”, explica l’Eulàlia. La professora és partidària de “tirar-se a la piscina” i fer una “revolució educativa”. Aquesta “revolució educativa” consisteix en el fet que l’assistència a classe no fos obligatòria per no avorrir als alumnes. A més, aposta per donar més protagonisme a les famílies en l’àmbit escolar, ja que “sovint queden molt apartades”. Ivern es fixa sobretot en el sistema educatiu del Canadà, que no separa les classes per edats, sinó per nivells de coneixement. Tot i així, admet que és molt difícil canviar el model educatiu actual basat en els exàmens i l’avaluació per notes, encara que ella prefereix que els alumnes aprenguin, més enllà de la nota que treguin.
L’Eulàlia no es donarà per vençuda: “No m’agrada ser professora del sistema educatiu actual, m’agradaria ser-ho d’un altre model diferent”, explica. A més, és molt clara: “Si ara tingués vint-i-cinc anys, marxaria fora”.
Per acabar, Eulàlia Ivern considera que es poden treure “coses positives” del confinament, encara que admet que pesen més les negatives. Així mateix, ella comenta, en línia amb la seva tesi, que els alumnes podrien “haver après molt més”. Malgrat les dificultats, l’Eulàlia manifesta que “és difícil planificar el futur, perquè tot canvia molt ràpid”. La pandèmia ha fet veure a l’Eulàlia, i a la gran majoria de membres del professorat, que cal viure el dia a dia i evitar que els alumnes caiguin en la incertesa i en l’angoixa.