LLAR D'INFANTS
L’educació infantil, de les més afectades per la Covid-19
Professors
Una de les etapes educatives que més està patint les conseqüències de la situació excepcional que estem vivint és la de l’educació infantil. Junt amb els alumnes de batxillerat que es preparen la selectivitat, els nadons i infants són qui més necessiten i troben a faltar el contacte amb els/les mestres. En l’etapa de parvulari, els professors són les persones que més hores passen amb ells. En la gran majoria de casos, fins i tot més temps que amb els mateixos pares i mares o avis.
La Isabel Ginés, mestre de P-1 de l’Escola del Carme de Barcelona, i l’Elvira Mestre, directora de la llar d’infants Picarols de Riudoms, ens expliquen que la situació els va provocar molt desconcert, tant a elles com als propis centres educatius. Així doncs, van haver d’adaptar-se mitjançant videotrucades, enviant feines i realitzant vídeos per tal que els nens i nenes poguessin veure-les. Tot i que ambdues coincideixen en el fet que van ser molt complicats els primers dies, actualment s’han adaptat i acostumat a la nova forma de treballar. A la Isabel li va costar començar a fer vídeos i enviar-los a les famílies a través d’una pantalla. “El que més trobes a faltar és parlar cara a cara amb els infants i amb els pares”.
Pel que fa al teletreball, les professores valoren positivament l’adaptació dels seus centres quant a comunicació. Els seus mòbils treuen fum, i van rebent missatges tant d’altres professors com de pares i mares preocupats. La Isabel explica que tenen un grup de WhatsApp amb tots els treballadors, des de la llar d’infants fins a primària, i estan comunicats “tot el dia i a totes hores”. L’Elvira, per la seva part, destaca la necessitat de parlar més amb els companys de feina per tal de realitzar un treball en equip que abans, en una situació normal, no duien a terme. “Dedicàvem totes les hores a estar amb els infants. Ara tenim més temps per poder comunicar-nos i fer un treball de reflexió en equip molt bo”.
Quant a la compaginació de treball i vida social, podem trobar dos casos oposats. La Isabel no ha tingut cap problema, ja que els seus fills “són grans i entenen perfectament la situació” i els moments en els quals ha d’estar pendent de la feina. En canvi, l’Elvira diu que a la seva família va costar entendre al principi que hi ha unes quantes hores que, tot i estar a casa, “no pots atendre’ls, entenen que si estàs a casa, has d’estar per ells”.
Si parlem dels propis nadons o infants, les educadores ens diuen que per ells “és un regal”, ja que poden passar el confinament amb els seus pares durant dos mesos. A més, d’aquesta forma, els adults també han pogut comprovar de primera mà tota la feina que es duu a terme en un centre d’educació infantil. Quant a assoliment de continguts, coincideixen que si les famílies estan a sobre i fan les activitats que es proposen no hi haurà cap problema. En tractar-se d’infants que tenen des d’un fins a cinc anys, l’adaptació del temari programat és més complicada. La Isabel explica que treballa amb projectes i fitxes que molts cops són idees pròpies, tot i que l’aplicació Pinterest és una bona font de feines per nens petits. Així doncs, cada setmana s’organitza per poder enviar als pares i mares, cada dilluns, activitats per fer: manualitats, vídeos propis, etc. “Als nadons els agrada molt veure’m a mi en una pantalla”:
L’Elvira explica que a la llar d’infants Picarols fan activitats pràctiques i realitzen articles sobre els beneficis del moviment lliure o sobre potenciar l’autonomia i també han redactat peces sobre, per exemple, l’alimentació. “Fem cançons amb la nostra veu i imatges per tal que els infants ens vegin a nosaltres, les educadores”: Aquests recursos són fruit d’una recerca per Internet i de lectura de llibres. Aquesta forma de treballar els ha permès als treballadors compartir lectures i fer debats per tal de conèixer més “l’essència” de la seva ocupació. Tot i això, afegeix que aquest volum de feina s’ha hagut de reduir en les darreres setmanes, ja que han detectat que els nens passen moltes hores davant la pantalla. “Ara proposem rutes i jocs que es poden fer a l’exterior”, diu l’Elvira.
Com a valoració final, tant l’Elvira com la Isabel creuen que la tornada a la normalitat serà complicada. Expliquen que el sistema educatiu no canviarà gaire i l’incertesa es troba en com s’adaptaran els nadons i infants a la tornada a les aules al setembre. L’Elvira remarca que les hores lectives no variaran, Per tant, quan tot torni a ser com abans, les hores de treball de cooperació desapareixeran per falta de temps. Per la seva banda, la Isabel ens diu que els nadons triguen a adaptar-se als canvis. “Ja era difícil el començament de curs cada any, i ara després de 7 o 8 mesos que hauran passat junt amb els pares encara ho serà més”.