
SECUNDÀRIA



Cristina Montalvo, professora de secundària: “Trobo a faltar el contacte directe amb els alumnes”
Professors

El confinament pel coronavirus va agafar en peu canviat a la gran majoria d’Instituts, i aquest és el cas també de l’Institut Alcover (Baix Camp). El mateix dijous 12 de març, els professors d’aquest centre educatiu havien d’agafar totes les seves coses, perquè amb tota probabilitat no tornarien a fer classe aquest curs. Cristina Montalvo, professora de Tecnologia en aquest Institut, explica que a poc a poc els mestres ja s’estan recuperant del xoc emocional del principi del confinament, però encara considera que encara estan una mica desubicats, almenys ella.
Pel que fa a l’adaptació de continguts, la Cristina afirma que van començar a treballar per avaluar als alumnes a partir de la setmana santa, ja que fins aleshores havien proposat una “sèrie d’activitats provisionals”, perquè no sabien com aniria la cosa. El Servei Territorial i la direcció del centre “van enviar instruccions al professorat sobre com avaluar”. Aquesta directriu sobre l’avaluació, segons la Cristina són “fer activitats competencials i emmarcades en temes actuals, de coronavirus, de confinament”. Per tant, no s’avançaran continguts del currículum escolar.
Malgrat el caos de les primeres setmanes, Cristina Montalvo està satisfeta de com ha gestionat l’Institut Alcover la situació. Aquest fet ha sigut gràcies a la cooperació entre el professorat i també direcció. “Estem en contacte de forma contínua a través de Whatsapp o de correu electrònic” explica la Cristina, encara que també es reuneixen a través de vídeo trucades esporàdiques. Això sí, l’equip directiu es reuneix molt més sovint, perquè “són els que prenen les decisions importants”.
Quant a l’avaluació, Montalvo exposa que tenen previst avaluar el 1r i 2n trimestre i, per tant, la nota de final de curs serà una mitjana d’aquestes. En canvi, el 3r trimestre “servirà per pujar nota o mantenir-la, en cap cas per baixar-la”.
D’altra banda, Cristina Montalvo no ha fet classes virtuals, sinó “tutories a escala individual o en grups de dos o tres”. Ha optat per no fer classes, sobretot perquè és molt conscient que té alumnes amb problemes d’accés a la tecnologia. Això sí, la professora de Tecnologia celebra la gestió del seu centre i de l’Ajuntament per reduir la bretxa digital al màxim. També ha ajudat que a l’Institut Alcover treballen amb una plataforma en línia i amb llibres digitals. “Tenim sort aquí”, recalca la Cristina.
“Trobo a faltar el contacte directe amb els alumnes” admet Cristina Montalvo. Ella considera que és el que porta pitjor del confinament, ja que, per exemple, ha pogut compaginar bé la seva vida laboral amb la familiar. Ella admet que ho “esperava molt pitjor” i que l’ha sorprès. “Pensava que no podria estar massa temps amb la meva filla”, però la realitat ha sigut diferent, per sort de Cristina.
Pel que fa al teletreball, la professora de l’Institut Alcover se sincera: “el començament va ser molt dur” sobretot per la gran quantitat d’hores que dedicava a la seva professió. Tot i així, admet que la situació ha anat millorant en el temps i que actualment té la mateixa feina que abans del confinament. Això sí, la professora de secundària afirma que se n’ha ressentit físicament, i és per això, que ha marcat un horari per anar a fer esport. D’aquesta manera, pot ser molt més eficient.
D’altra banda, la Cristina considera que “no canviaria les classes presencials mai”. Així i tot, reconeix que aquesta nova manera de treballar actual té “potencial”, ja que, per exemple, els alumnes “han après a organitzar-se sols i s’han potenciat molt”. Això sí, admet que cada alumne ha après de manera diferent.
Un cop es torni a la normalitat, Cristina Montalvo creu que “tot tornarà a ser igual que abans”. Tot i així, reconeix que utilitzarà molts dels recursos d’aquest confinament per fer les seves classes, com ara el Drive o el moodle. Fins i tot, recomanarà als alumnes obrir l’ordinador per mirar el correu cada dia.
En definitiva, la Cristina és només una treballadora del professorat de ecundària afectada per aquesta situació del confinament, però la seva situació és extensible a tot el professorat del país. L’educació a secundària ha canviat, i molt, però Montalvo prefereix buscar les coses positives de la situació. Els alumnes no assumiran nous continguts, però adquiriran nous aprenentatges enriquidors que els hi podran servir al llarg de la seva vida.

Mariona Díez, alumna de secundària: “No hauria imaginat que trobaria a faltar tant les classes presencials”
Estudiant
Els alumnes de secundària també s’han enfrontat al confinament pel coronavirus i han fet tot el tercer trimestre des de casa. En una etapa marcada per l’adolescència, els nens i nenes de l’ESO han vist trencada tota la seva rutina habitual. A Educació Confinada hem buscat la visió d’una alumna afectada directament per la situació.
Mariona Díez té tretze anys i estudia 1r d’ESO a l’INS Joan Guinjoan de Riudoms. El confinament la va agafar desprevinguda, i al principi, no sabia ben bé el motiu pel qual no anava a l’Institut i no podia veure als seus amics i amigues. “Em va costar una mica entendre que per culpa d’un virus havíem deixat de fer feina normal” explica l’alumna.
Així mateix, la Mariona afirma que la quantitat de feina actual és més gran que quan anaven presencialment a classe, sobretot d’assignatures com ara ciències socials. No obstant això, ella recalca que alguns dels professors no els han ajudat en “gairebé res”.
D’altra banda, els professors pengen les activitats per fer a la pàgina web del curs, al Classroom, cada quinze dies i després els alumnes envien les activitats fetes per correu electrònic al professor. A l’INS Joan Guinjoan de Riudoms utilitzen aquest sistema d’aprenentatge, perquè segons ella no fan classes en línia a cap assignatura. Davant d’això, la Mariona opina que està aprenent menys i això li genera insatisfacció: “abans ens explicaven pas a pas el que s’havia de fer i ara ho has de fer tu sol, i per tant, aprenem poc”. Això sí, almenys els hi pengen Power Point i textos explicatius.
Pel que fa a la bretxa digital, Mariona Díez explica que coneix algun company de classe que ha hagut de demanar un ordinador i connexió a Internet al Departament d’Educació. Per sort, ella no s’ha trobat en aquesta situació.
Quant a la conciliació entre la vida escolar i la familiar, la Mariona considera que s’ho pot compaginar bé, ja que ha fet un horari per tal de tenir temps de tot. Tanmateix, creu que des de l’Institut no li han posat massa facilitats.
La valoració final de la Mariona és que la situació del coronavirus no ha acompanyat per fer classes en línia. “Crec que en una altra situació el mètode de treballar a casa hagués sigut millor” especifica l’alumna de secundària. En definitiva, Mariona Díez està en contacte amb tots els seus companys i companyes.“No hauria imaginat que trobaria a faltar tant les classes presencials” conclou Díez. Fer tot el tercer trimestre des de casa l’ha descol·locat una mica i encara s’està adaptant a aquesta nova situació nova per a tots els estudiants de secundària.